dilluns, 13 de desembre del 2010

Tarda de tardor (cap al tard)

L'Abdelatif ens fa arribar aquest petit poema de l'autora Mar Pavón, especialista en literatura infantil, i que ella mateixa tradueix d'una manera ben curiosa. Recordeu que tardor vol dir "otoño", i "cap al tard" vol dir "al atardecer".

Tarda de tardor (cap al tard)

Va caure de l’arbre
l’última fulla,
no pas pel vent;
del vent, ni parlar-ne,
que fou la caiguda
per avorriment!

Tarde de tardío (que tardea)
Del árbol cayó
la última hoja,
mas no por el viento,
te lo digo yo;
¡se cayó ella sola
por aburrimiento!.


  • Mar Pavón, D’il·lusió, Déu n’hi do! Ilustracions de Rebecca Luciani. Publicacions de l’Abadia de Montserrat (col. Els Flautats), Barcelona, 2004. ISBN 84-8415-670-2. Versió castellana de l'autora.








  • Cap comentari:

    Publica un comentari a l'entrada